Autoetnografies d’Aprenentatge

Aquest post és la continuació del post: La manera d’aprendre en aquest Màster. Comencem situant l’etnografia, seguim pel Diari d’Aprenentatge i acabem mostrat la tecnologia  social de les Autoetnografies d’Aprenentatge.

L’etnografia és una tècnica d’investigació qualitativa que va desenvolupar l’antropologia cultural per investigar la cultura de les diverses comunitats. Bàsicament consisteix en anar els llocs per conèixer la comunitat de prop, veure la gent en el seu dia a dia, i poder parlar amb la gent en directe sobr allò que diuen, fan, tenen o pensen. Fer etnografia és fer treball de camp. I, si a més a més d’observar, participem, llavors fem el que s’anomena una Observació Participant. L’observació participant permet que, a les paraules, podem afegir les nostres pròpies experiències. Per exemple, puc anar a documentar com fan un Taller de Reptes a la meva comarca (fins aquí és etnografia). Però jo, com a ciutadà, podria participar d’aquest Taller de Reptes. També tinc coses a dir. Si participo no només estaré fent observació sinó observació i participació. D’això en diem Observació Participant. Com a ciutadà dic la meva però, a la vegada, no deixo de ser un investigador que està documentant un procés. Sóc un ciutadà i un investigador. En aquesta experiència faré servir dos rols. Mentre estic investigant estic prenent notes, les Notes de Camp. I, sovint, estic fent un diari de la recerca, el Diari de Camp.

Però fixeu-vos que, aquí, ha passat una cosa interessant. Si jo he participat activament d’aquest esdeveniment (imaginem per un moment que, fins i tot, he acabat ajudant a organitzar-lo i a analitzar els resultats obtinguts en la consulta); què he fet? una etnografia o autoetnografia? Haig d’incloure les meves experiències en les Notes de Camp o m’haig d’excloure? En el meu Diari de Camp es veurà clarament que, el fet de participar activament en l’esdeveniment, m’ha ajudat a comprendre molt millor aquest procés. Què haig de fer? On és la frontera entre l’etnografia i l’autoetnografia? Això ens porta a un debat ampli sobre el valor de la subjectivitat i els mètodes introspectius en la recerca. Per si us interessa, aquí teniu un article. La primera part planteja el valor d’aquesta aproximació en la recerca.

Quina utilitzat podria tenir el mètode autoetnogràfic en el món de la formació? Ja fa anys que es parla dels Diaris d’Aprenentatge com a un tipus de documents personals que ajuden a l’alumnat a documentar i a construir un relat sobre el seu propi procés d’aprenentatge. L’eina del Diaris funciona d’una manera molt senzilla. Els diaris tenen unes entrades cronològiques i, cada dia, es crea una entrada que respon a la pregunta ‘Què he après avui? Això permet endreçar els apunts i racionalitzar el procés d’aprenentatge. Però, també permet parlar de la relació d’un mateix amb el coneixement i l’experiència que està adquirint. Permet afegir elements emocionals als apunts (i.e. Quin rollo de classe! No he entès res del que m’explicaven! Això ja ho sabia! M’ha encant! Mai se m’hagués ocorregut relacionar això amb això altre! Ah! Ara ho entenc, jajaja! ) o elements contextuals (i.e. Estic llegint un llibre que parla exactament d’això) i aprofitar l’espai del Diari d’Aprenentatge per fer una reflexió o petita anàlisi sobre el tema. I així anem aprenent.

Però, quan comencem a anar més enllà del relat de l’aprenentatge i comencem a re-llegir allò que hem escrit i a contrastar la informació acumulada, el Diari comença a ser alguna cosa més que un Diari, esdevé un material de reflexió, un document que ens permet a nosaltres investigar sobre nosaltres mateixos. El rastre documental que hem deixat és un material etnogràfic que podem usar com a investigadors. 

Quan fem aquest pas, llavors la tecnologia del Diari de l’Aprenentatge es transforma en una Autoetnografia de l’Aprenentatge. En investigar-nos des de la perspectiva temporal, en comportar-nos com alumnes-investigadors de nosaltres, i en autoanalitzar-nos, descobrim coses sobre nosaltres que ja estaven escrites allí però que, el dia a dia no ens deixava contextualitzar. Només l’esforç de rellegir tot el diari d’una tirada per fer-ne el tancament permet aconseguir aquesta perspectiva (i.e. Ostres!, Ara entenc el que m’estaven dient el primer dia! Hi havia un pla en tot això! Però el primer dia havia apuntat: No he entès res. Això és un embolic. On diantre m’he ficat!). 

El moment més emocionant d’aquest proces, potser, és quan els Diaris es transformen en Autoetnografies. Quan s’escriuen, aquestes eines funcionen com una disciplina personal focalitzada en l’experiència de l’aprenentatge. Ajuden a documentar, a passar els apunts a net, a ampliar els temes, a fer reflexions que després poden esdevenir contribucions al debat a l’aula, i funcionen com un espai emocional on parlar de la relació personal amb l’experiència. Però, quan finalment n’analitzem els continguts i, en el moment que convertim el Diari en l’Autoetnografia, llavors es produeix una cascada d’insigths que permeten apreciar l’evolució de l’experiència i el seu impacte real. En aquest moment, canvia la nostra mirada sobre el document i canvia la nostra percepció del nostre procés d’aprenentatge. Allò que hem après (o no) està allí. Davant dels nostres ulls. S’ha convertit una evidència.

Però, per molt que parlem de les autoetnografies d’aprenentatge, si no les posem en pràctica, no hi ha manera de comprendre el valor que aporta aquesta tecnologia social. Aquestes eines s’han de viure. En el Màster Didilabs les treballarem.

Fent Autoetnografies d’Aprenentatge dediquem una part de les hores invisibles dels crèdits ECTS. És part de les maneres d’aprendre en el Didilabs.