TFM o TIM?

El TFM del Màster de Disseny i Direcció de Labs és doble: Dissenyar un Lab, i dissenyar un projecte d’innovació social i digital relacionat amb aquest lab. L’alumnat dissenya una estructura i dissenya un projecte que s’executa des d’aquesta estructura. L’alumnat ha de dissenyar un contenidor i un continent alineat amb el contenidor. L’alumnat s’ha de preparar per tenir competències de visionari, de maker i de facilitador. El visionari té al cap el projecte, el maker se centra en el producte, i el facilitador, en l’organització. Són tres nivells diferents que sempre hem de tenir present i que aquest TFM doble ajuda a desenvolupar.

En el Màster de Disseny i Direcció de Labs, el TFM, o millor dir el TIM, és la clau de l’admissió. A les persones que mostren interès pel Màster se’ls pregunta: Quin és el teu projecte de lab? I quin es el teu projecte d’innovació social i digital? L’existència prèvia d’aquests dos projectes personals, comunitaris o territorials d’on procedeixen les candidatures dóna sentit al Màster. Al Màster s’hi ha d’arribar amb una necessitat i amb una idea prèvia per solucionar aquesta necessitat. Donat que ja hi ha projecte de creació de lab, el Màster pot ajudar a concebre i donar forma a aquest projecte. Això justifica fer el Màster. Tot allò que passa en el Màster ha de contribuir a desenvolupar aquesta necessitat o idea inicial per crear un nou lab. 

L’existència del TIM dóna sentit al Màster. El Màster neix amb una vocació aplicada. Tot el seu desplegament conceptual, seminaris, tallers i conferències s’ha disposat per proporcionar informació, coneixements, insights, eines i experiències, que permetin a les persones que participen del Màster dissenyar el seu projecte de lab. Aquest TIM és tant important que la seva avaluació al final del Màster es basarà en la seva facilitat per ser implementat i sostenible. El projecte de lab ha de sortir del Màster per poder ser executat l’endemà mateix. 

El símil és com en el món de l’arquitectura. Un arquitecte proporciona a un promotor, a un client, una memòria descriptiva i tècnica, i uns plànols que, després, el constructor farà servir per procedir a la construcció. En el Màster formem aquests arquitectes, aquests enginyers i tecnòlegs socials, perquè puguin dissenyar amb coneixement de causa. Molt probablement, després de fer el disseny, acabaran coordinant la implementació i, quan estigui feta, seran elles i ells qui dirigiran aquests equipaments en la seva localitat.

En l’actualitat, els Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, empreses, universitats, ONGs es troben immersos en un procés de creació de labs de tota mena. S’està construint la societat digital com a societat del coneixement, i aquesta és una societat laboratori. Quina és la manera més àgil d’impulsar aquest labs? 

En aquest Màster proposem un model: Que les entitats promotores de labs financin el Màster a les persones que tenen en els seus equips, o les hi vulguin incloure, amb el compromís de crear aquests nous labs i projectes en les seves comunitats i localitats. D’aquesta manera, formaran i retindran el talent en els seus territoris i no hauran de dependre de tercers. A un promotor li sortirà més econòmic invertir en el Màster de Disseny i Direcció de Labs per formar personal propi i desenvolupar el talent en la seva organització que contractar a terceres parts perquè li facin la feina.

Aquesta és la idea del TIM i aquest doble TFM.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *